No m'agrada dependre de ningú ni de res, L I T E R A L, tal com sona. Pot no tenir rellevància per a tu, ni ho pretenc, però per a mi és important i et contaré la meva experiència.
Com et dic no m'agrada dependre de ningú ni de res. Què em porta a explicar-te això? Doncs referent a l'alimentació, no m'agrada sentir-me lligada a cap aliment, no m'agrada sentir-me ansiosa ni dependent de cap beguda.
Vaig aconseguir en els meus anys d'alimentació alta en greixos i baixa en carbohidrats eliminar els meus desitjos bojos de consumir pa, cereals i alguna porqueria?, també vaig eliminar la meva ànsia per menjar a tota hora del dia. Aquest va ser un gran èxit. I aquí ja em pensava que no tenia cap dependència més. Però no va ser així, t'explico.
ENGANXADÍSSIMA AL MEU CAFÈ
Un dia em vaig sorprendre a mi mateixa, vaig fer-me el meu cafè com cada dia, i... ¡Ostias! S'havia acabat! Em va entrar una mala llet... El meu cafè ecològic tan deliciós, que fa tan bona olor, que em transporta no sé on, i que em flipaaa... s'havia acabat. A partir d'aquell dia mai em va faltar cafè, sempre tenia dos paquets al rebost.
No volia pensar-ho, però ho pensava, i no volia pensar-ho i ho tornava a pensar. El meu cafè em recordava a quan fumava, sempre havia de tenir tabac a casa per si les mosques, si no podia entrar-me alguna cosa, o era capaç de qualsevol cosa. D'això me'n donava compte, tot i que no volia veure'l o no volia admetre-ho, però així era. Estava enganxadíssima al meu cafè. No podia passar dia sense prendre'l, si eren les 11 del matí i encara no havia pres el meu cafè, semblava que m'estava morint, arrossegant-me per la vida, no per falta d'energia, no, sinó per granota. I això, això no m'agradava.
Com et deia, no m'agrada dependre de ningú ni de res. Crec que quan alguna cosa et crea dependència no és sa, almenys per a mi.
Joder, havia llegit moltíssim en la meva "tesi doctoral" (per així dir-ho) del caldo d'ossos, les bondats de beure'l en dejú al matí substituint el cafè. He de reconèixer, que sí, que ho entenia, que sí, que sabia que el cafè em feia dependent i que no m'agradava aquesta sensació, i que sí, que sabia les bondats del caldo d'ossos (faltaria més ?), però em resistia a beure'l en dejú en comptes del meu preciós i volgut cafè.
Però sóc tauró, ascendent tauró. Soc bastant tossuda, i quan se'm posa alguna cosa al cap... Doncs això, que deixo de beure cafè. Penseu, beuràs cafè només de cop, quan surtis, quan sigui cap de setmana, quan sigui algun dia especial, però no per norma a diari. I així ho vaig fer, fins que em vaig adonar que comptava els dies per prendre'l: "ja som dijous, ja només dos dies i em beuré el meu cafè" d'aquest rotllo anava ja? en fi que al cap de pocs dies ja estava jo una altra vegada enganxada al meu cafè.
Finalment, em poso ferm amb mi mateixa, i reprenc la situació i començo de nou amb el meu caldo matutí, ¿i saps què? Que no puc estar més feliç. No em sento ansiosa ja pel cafè, es va acabar, pere pere mono o més aviat gorila del cafè jajajaja ¡Se acabó!
I el millor de tot, sento que em nodreixo amb el meu caldo, que faig amb tant d'amor, que sé que beneficia tantes i tantes persones, i que sí, que és boníssim! I començar el meu dia amb el caldo, doncs per ara em reconforta, em fa sentir poderosa, em fa sentir que m'estimo, em fa sentir que estic en el camí que vull, I NOMÉS JO. Per què sé que em vaig llegir much@s amants del cafè com jo ho era i no pretenc que abandonis el cafè, no. No, ni de conya, només t'explico la meva història, per si t'agrada llegir-me i t'inspiro en alguna cosa o per distreure't o per donar-te alguna idea. No perquè deixis el teu volgut cafè si no vols o si no se t'ha passat pel cap.
Què m'ha canviat?
- El primer de tot, i com t'he repetit en aquest escrit, és la granota, la dependència, aquesta ha desaparegut.
- La meva manera d'anar al bany ha canviat. Sóc d'aixecar-me i al cap de poca estona vaig al bany, i vaig bé, les femtes són correceptes, però després de beure el cafè cagava superdesfet i diverses vegades, això ha canviat, ja es van acabar les meves femtes toves i desfetes, ara són senceres i fermes ? i les justes.
- El meu estómac se sent molt millor, abans, amb el cafè de vegades se'm bullva i el sentia dolorit.
- Ja no em tremolen les mans al llarg del matí. Sóc supersensible i la cafeïna també produïa aquest efecte en mi.
Fins aquí la meva relació d'amor – dependència del cafè ?
Salut!
Mercè